Avui parlarem sobre els trencaments fibril·lars, que són i com evitar-los.

Un múscul és un conjunt de fibres contràctils disposades en grup. Aquestes fibres treballen de forma coordinada i organitzada segons la intensitat o característiques de l’exercici. Quan l’esforç d’algunes d’aquestes fibres és massa intens es produeix el trencament de fibres, que serà més o menys greu en funció del nombre de fibres afectades.

article-diferencias-entre-contractura-y-rotura-530e001f3ee7f

El trencament sol aparèixer en canvis de direcció, moviments forçats o imprevists com frenades i arrencades. En un entrenament o carrera amb fortes baixades el treball excèntric (la musculatura s’allarga durant la contracció) pot produir sobrecàrrega i l’aparició de petits trencaments.
Els trencaments fibril·lars succeeixen quan realitzem un esport o moviment diferent de què tenim acostumats els nostres músculs. Tal com passa quan estem acostumats a córrer i juguem a futbol un dia de forma puntual. El gest esportiu i els requeriments de força dels nostres músculs són diferents pel que fa a l’esforç i l’activació de les fibres musculars, la qual cosa pot produir sobrecàrrega d’algunes fibres musculars i fins i tot trencaments.

Un múscul contracturat es troba feble i amb el seu metabolisme disminuït fent-lo més propens a sofrir aquest tipus de lesions.

Com de gran és el trencament?

El cruiximent (“les agulletes”) es considera una forma de trencament fibril·lar, són petites lesions microscòpiques de les fibres, aquestes serien de tipus lleu, ja que no ens impedeixen la pràctica d’exercici i es recuperen de forma ràpida i espontània, simplement amb estiraments i exercicis de baixa intensitat. Àdhuc sent una forma lleu de trencament, un múscul amb cruiximent es trobarà més feble i lent produint una disminució del seu rendiment esportiu.

Quan els trencaments afecten una fibra de forma completa o a un major nombre d’elles, la lesió és més greu, produint una incapacitat per realitzar el moviment propi d’aquest múscul o si més no estirar-lo. Aquest tipus de trencaments es caracteritzen per un fort dolor sobtat i fins i tot un espetec que provoca la necessitat de parar l’activitat, és el que es coneix com a “síndrome de la pedrada”ja que la persona que ho sofreix es dóna la volta per mirar d’on ha vingut la pedra. El diagnòstic es realitza mitjançant ressonància, ecografia o mitjançant la palpació. Se sent un buit en el múscul, encara que en alguns casos pot no notar-se per la profunditat o grandària de la lesió.

En els casos més greus, el trencament afecta gairebé totes les fibres d’un múscul o fins i tot la totalitat del mateix. En aquests casos el tractament haurà de ser quirúrgic seguit d’una recuperació de fisioteràpia.

Què fer en cas de trencament?

En el cas de sentir un trencament durant l’activitat física, el recomanable és parar-la per evitar que augmenti la lesió i que sigui avaluat per un professional com més aviat millor. Si el trencament és extens, requereix un tractament quirúrgic per unir les vores del múscul.

En casos no quirúrgics el primer és seguir el mètode RICE (Repòs, gel, Compressió, Elevació) durant els primers 2 o 3 dies, a partir d’aquí el fisioterapeuta tractarà la contractura que envolta la lesió apropant les vores d’aquesta. A mesura que el teixit vagi cicatritzant, el treball de la musculatura serà més profund per aconseguir que la cicatriu es formi de la manera correcta. Finalment el fisioterapeuta recomanarà una sèrie d’exercicis i estiraments orientats a la recuperació de la cicatriu i que el trencament no es torni a produir.

630px-Treat-a-Torn-Muscle-Step-10Bullet2 (1)630px-Treat-a-Torn-Muscle-Step-10Bullet3

630px-Treat-a-Torn-Muscle-Step-10Bullet4550px-Treat-a-Torn-Muscle-Step-10Bullet5

Com prevenir-les?

Si voleu evitar aquestes lesions, tenim algunes recomanacions per evitar-les.

Abans de començar la vostra activitat hauríeu d’anar escalfant el cos, amb moviments lents i cada vegada de major amplitud i velocitat. D’aquesta forma, els nostres músculs s’aniran omplint de sang i agafant temperatura, el vostre cor i pulmons s’aniran preparant per a l’exercici que aneu a realitzar.

Igual d’important que preparar els músculs per a l’activitat, és ajudar-lo a relaxar-se després d’aquesta. Per a això podem continuar amb l’exercici de forma lenta i poc intensa, ajudarà a buidar el múscul d’aquests desfets que produïm durant l’activitat. A continuació realitzarem estiraments de tota la musculatura implicada, ajudarà als vostres músculs a recuperar la longitud correcta. També podeu seguir les recomanacions de la publicació del blog recuperació després de la pràctica esportiva.

Realitzar un manteniment de la nostra musculatura, realitzant descàrregues musculars periòdiques, ajudarà a detectar músculs amb sobrecàrregues o contractures amb major risc de sofrir trencaments.

I com molts ja sabreu, la hidratació, alimentació i el descans són factors importants en la salut dels vostres músculs.

Si teniu dubtes sobre el tema, no dubteu a contactar amb nosaltres, a través d’info@intecma.cat o les nostres xarxes socials.

Una salutació de l’equip de Intecma

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.